divendres, 14 de febrer de 2014
Les posicions es van definint cada cop més. Cada vegada és més fàcil veure el pplomall a la gent. Cada dia que passa els contrastos es fan més evidents. Sembla que el diàleg ha deixat de tenir una entrada en el diccionari. En el seu lloc, hi ha un gran forat negre que tot s'ho empassa. Els intents de restablir el concepte "diàleg" en el manual de relacions bàsiques entre les persones semblen del tot inútils. Ara ja comença a passar allò de "tot s'hi val", per tal de fer agenollar el contrari, tingui raó o no en tingui, això no importa. No importa que els lingüistes diguin que el valencià i el català, científicament, són dues varietats d'una mateixa llengua. No importa. Com que ara ja tot s'hi val, es passen pel forro la ciència, la manipulen amb les seves manasses inflades de majoria absoluta, perquè això és la democràcia: la dictadura dels polítics corruptes, sense escrúpols a l'hora d'escudar-se darrere milions de vots de gent que els ha votat amb bona fe, per fer tota mena de trapelleries i maleses que no emanen en cap cas de la gent que els ha votat (o almenys de la majoria) sinó de la seva ideologia política més reaccionària.
Les posicions cada cop estan més clares. Com diu aquell, són "de una claridad meridiana". Gràcies a això, i a molt més, cada vegada és més fàcil comptar independentistes i unionistes; igual de fàcil que comptar bisons sobre la neu.
Tabul Bosh
