Si
existís un cel darrera una gran porta de fusta ben gruixuda o d'un
núvol metal·litzat, també dens i espès, segur que romandria obert
de bat a bat per a tots els catalans i totes les catalanes
independentistes que, més tard o més d'hora, haurem d'anar passant
cap a l'eternitat. Perquè, amb tot el que hem patit, estem patint i,
previsiblement, patirem, ens l'hauríem ben guanyat, l'accés franc a
aquest edèn; i per la porta gran, ja sigui de fusta o de qualsevol
altre material.
No
puc dir el mateix d'aquells aspirants que, en nom de la Sagrada
Constitución Española, voldríen ser-hi, en aquest paradís. A tals
personatges jo els faria passar una prova, abans d'entrar. La primera
pregunta podria ser la següent:
-Ordeneu
segons el vostre criteri de demòcrata:
A:
Una Constitució caducada.
B:
Un Tribunal Constitucional de 10 membres que ha d'avalar la suspensió
d'una llei justa i democràtica que afecta set milions de persones,
suspensió que ha demanat un govern absolutista que es
nega al diàleg.
C:
Un milió vuit-centes mil persones que demanen poder votar en una
consulta; nou-cents vint ajuntaments d'un total de nou-cents
quaranta-sis que demanen poder votar en una consulta; el 80% d'un
parlament escollit pel poble que demana poder votar en una consulta.
No
cal dir que a tots els que no posessin davant la lletra C de
Catalunya no els deixaria entrar en aquesta pàtria celestial
dels demòcrates. Suspesos en democràcia, els faria baixar a l'avern
de la nostra indiferència, de l'oblit més absolut, que és una
manera diplomàtica i democràtica de dir que els enviaria a pastar
fang, a fregir espàrrecs, a parir panteres, a la m.,etcètera.
Tabul Bosh
 |
| Fotografia:ttbosch |
