divendres, 19 de setembre de 2014
Cada
dia que passa em faig la mateixa reflexió: que sorollós és el meu
carrer! Supòs que això mateix ho deu poder afirmar molta gent;
vivim en una ciutat amb un elevat índex de contaminació acústica.
A més d'autobusos, cotxes i motos, pel meu carrer, però, hi passen
dones molt ben fornides, molt belles, vull dir. I què?, deureu
preguntar-vos. Que hi tenen a veure els naps amb les cols? O els ous
amb els caragols? Els vehicles de dues, quatre o més rodes fan una
renou molesta, de motor d'explosió en la majoria de casos. El dia,
llunyà encara, que tots siguin elèctrics, ja en parlarem. De tant
en tant, també, des del meu balcó d'un segon pis-punt exacte de
d'on faig aquestes reflexions- se senten lladrucs de gossos que es
barallen, o, si no es barallen, es repten a veure qui borda més
fort. La majoria de vegades, la cosa sol acabar en empat tècnic. En
termes de molèstia auditiva, tant els uns com els altres, tant
motors d'explosió com matxs de cans, solen empipar bastant.
Passem
a les dones. Ja he dit que, pel meu carrer, en passen de molt guapes.
No sé si és especial, el meu carrer. S'hauria d'estudiar. Allò que
importa ara és que, quan passen davant de casa meua, aquestes
belleses fan soroll. I tant. Ara, he de dir que és un soroll
diferent, que no entra per les orelles. En aquests moments, sense
anar més enfora, en passa una que m'ha entrat pel forn de la meua
infáncia, m'ha omplert la casa d'olor de pa acabat de fer i, de
retruc, d'una fressa de forn de llenya, com el que hi havia davant
cameua, d'espetegar de branquillons que cremen, de xiulet de flames
recargolant-se dins la fosca com a serps endimoniades.
Que
si en fan, d'avalot, de borinor i de cruixidera, a voltes, les dones
que passen pel meu carrer! En tenc ben present d'altres que
m'entraren pel soterrani, per les canyeries, per la cisterna;
terratrèmol, borbolleig, bullícia d'aigües indomables! I una, la
record com si fos ara: em saltà per la teulada, pel celobert:
trencadissa de teules i de vidres.
I
la record, aquesta dona meravellosa i sorollosa, ai las, perquè
passa cada dia! Per açò, tots els dies m'exclam: que sorollós és
el meu carrer!
Tabul Bosh
