El professor Serrano diu que la pluja ens alegra els gens. Al cap i a la fi, estem fets, en gran part, d'aigua. Quan no volem fer cas d'alguna cosa solem dir, però, que sentim ploure. El govern espanyol ha sentit ploure sempre, en relació a Catalunya, no té cap interès a escoltar. Així ha vingut el passat cap de setmana, en plena llevantada, a sentir ploure; des de la confortabilitat que dóna un hotel de cinc estrelles i a l'escalf d'una congregació d'acòlits o persones que et serveixen i t'aplaudeixen i et lloen i et donen suport sense cap mena de reflexió i esperit crític. Una algarabia, vaja. Quasi una orgia espiritual. Aquesta és la manera que té Rajoy de venir a explicar-se a Catalunya.
Aquell refrany que diu que "a tot arreu hi ha fang quan plou", no deu fer per don Mariano, que ell ja se'n ben guarda d'enfangar-se, darrere plasmes, lleis, querelles i marbres d'hotel de cinc estels.
A més, ja se sap, "aigua de pluja, els uns els baixa i els altres els puja. Però també diu la saviesa popular que "allà on sembla que no hi plou, no s'hi pot estar de goteres", i al Partit Popular no és que hi hagi goteres, sinó que tot ell és una gran gotera!
Tot Espanya és una enorme i vella gotera franquista que no va voler tapar la " Bien Atada Transición" i que la PPPSOE Unidad dentro de la Diversidad ara s'entossudeix, no ja a adobar, sinó a destapar del tot.
Sort que nosaltres anem moltes pantalles per endavant, a tocar ja de la definitiva. Adéu-siau! que és tard i vol ploure i la burra no es vol moure!
