Per què el llenguatge ha creat la ironia? Fins on es remunta aquesta manera de parlar o d'escriure que hem etiquetat com a figura retòrica? Qui devia ser el primer irònic? Hi ha unes llengües més fetes a la ironia que d'altres? La ironia és universal? Hi ha ètnies que se situïn per sobre o per sota d'un hipotètic meridià irònic? És símptoma d'intel·ligència? De manca de seriositat? És una perfecció, una tara? L'avantsala, la porta de darrere, el fi, el mitjà?
Caldria un estudi, un treball de recerca per provar de respondre a totes aquestes preguntes. Ho deixo dit, per si a algú li interessa. Jo només volia fer constar que la ironia és molt important, i que, si no existís, l'hauríem d'inventar. L'art de parlar, la retòrica, estaria ben coix, sense la pota de la ironia. La retòrica està enfocada, des dels grecs, en la persuasió en els contextos públics i polítics i es va desenvolupar en societats obertes i democràtiques.
És per això que en el Partit Popular, partit democràtic per excel·lència, són uns veritables mestres en retòrica i, per extensió, en ironia. I, si no, mireu el gran discurs que va fer el seu líder, Mariano Rajoy, el dissabte, amb motiu de la seva visita a Catalunya: Retòrica i Ironia en estat pur.
Lloat sigui, Don Mariano, el Demòstenes de la nostra democràcia!
