Quan parlem d'esperit nadalenc ens referim a això de les reunions familiars, al menjar més car i menys saludable de l'habitual, al beure pels descosits, als regals que van i vénen, a la gresca...?
Vaig llegir una vegada que, de plaers, n'hi ha de bons i de dolents, igual que el colesterol. Els bons diuen que suposen l'alegria constant (no només en unes dates determinades!), l'absència de disgust, la pau de l'ànima, la serenitat i l'esperit alegre.
Quant als plaers dolents, sembla que augmenten la pena, incrementen els desigs i alimenten les necessitats. Els plaers bons vindrien a ser, doncs, aquells plaers subtils, senzills, que no tenen data, ni de fabricació ni de caducitat; els plaers dolents, en canvi, serien aquells deliquis trivials com ara córrer darrere els diners, cobejar les distincions, frisar per les reputacions, esperar tenir anomenades, freqüentar gent del poder o personatges influents, la recerca de falsos valors...
Cristovao Ferreira, l'any 1636, l'any que Descartes preparava el Discurs del mètode, va escriure un opuscle explosiu i radical, La Supercherie dévoilée, on afirma: Déu no ha creat el món; de fet, el món mai no va ser creat; l'ànima és mortal; no existeix infern, ni paradís, ni predestinació; el cristianisme és una invenció; els Deu Manaments, una estupidesa impracticable; la virginitat de Maria, els Reis Mags, unes altres ximpleries; la resurrecció, un conte irracional; els sagraments, bajanades; l'eucaristia, una metàfora; el judici final, un deliri increïble...
Cristovao Ferreira, missioner jesuïta portuguès que es va fer conegut per haver comès apostasia després d'haver estat torturat durant la persecució anticristiana catòlica del Japó, no diu res de l'esperit nadalenc. És clar que tampoc esmenta la independència de Catalunya! N'haurem de seguir parlant, idò. Ara, relaxem-nos i passem unes bones festes. Però, si us plau, vigilem el colesterol!
Cristovao Ferreira, l'any 1636, l'any que Descartes preparava el Discurs del mètode, va escriure un opuscle explosiu i radical, La Supercherie dévoilée, on afirma: Déu no ha creat el món; de fet, el món mai no va ser creat; l'ànima és mortal; no existeix infern, ni paradís, ni predestinació; el cristianisme és una invenció; els Deu Manaments, una estupidesa impracticable; la virginitat de Maria, els Reis Mags, unes altres ximpleries; la resurrecció, un conte irracional; els sagraments, bajanades; l'eucaristia, una metàfora; el judici final, un deliri increïble...
Cristovao Ferreira, missioner jesuïta portuguès que es va fer conegut per haver comès apostasia després d'haver estat torturat durant la persecució anticristiana catòlica del Japó, no diu res de l'esperit nadalenc. És clar que tampoc esmenta la independència de Catalunya! N'haurem de seguir parlant, idò. Ara, relaxem-nos i passem unes bones festes. Però, si us plau, vigilem el colesterol!
