En Guiem Soldevila, a l’Heliogàbal, acompanyat al contrabaix elèctric per Lluís Gener. Hi hem arribat una hora abans i, com que el petit local era tancat, hem entrat al bar de davant a fer un mos. Al Cap Verd. Arrecerats de la nit ventosa i freda, hem demanat unes amanides, una Kitche de carbassó, una truita de carxofa i dues canyes de cervesa. La noia de la barra, de cabell molt negre i arrissat i de pell morena, ens ha comentat que segurament obririen a les nou, a l’Heliogàbal.
Asseguts en uns banquets alts, davant una taula al costat d’uns vidres tan amples com si fóssim a fora (ocupaven tot un costat del local) contemplàvem el carrer i tot el moviment del personal als voltants del bar d’allà davant, on esperàvem veure i escoltar en Guiem Soldevila. Al lluny, se sentien coets i música de xaranga, ressons d’espetecs, cridòria de gralles i percussió de tambors. Un guàrdia urbà barrava el pas, amb la seva moto, d’un carrer adjacent.
Nets els plats i buits els gots, hem fet un poc més de temps fullejant un diari, mentre el Cap Verd s’anava omplint de jovent i de renou. A les nou i deu minuts hem pagat i hem sortit al carrer. Davant l’Heliogàbar, un grup de gent esperava que pugessin la persiana metàl·lica.
Una hora i mitja més tard, sortíem de l’Heliogàbal, al carrer Ramón y Cajal, nombre 80. Havíem escoltat unes quantes cançons d’en Guiem Soldevila, una veu menorquina prodigiosa acompanyada a la guitarra per ell mateix i per Lluís Gener al contrabaix elèctric, músic també de Menorca i també a l’alçada del cantautor que tenia al costat. Un parell de músics realment excel·lents i ben avinguts, tant que, segons hem sabut, van néixer tots dos el mateix dia!
Ens havíem acomodat a primera fila en unes butaques vermelles, tot just a mig metre d’en Guiem i d’en Lluís. Abans de començar hem pogut saludar el seu mànager, un vell amic meu de joventut, en Sente Fontestad, bateria del mític grup Ja t’ho diré. Quina sorpresa més agradable! Feia anys que no ens vèiem, amb en Sente!
I quina hora més curta i amical hem passat, escoltant aquells músics fantàstics i xalant amb qualque brometa seua; mentre a fora, el vent i el fred esperaven que sortíssim. I ho hem fet, però amb el darrer disc d’en Guiem Soldevila, Amoramort, a la butxaca, i amb el ressò de les seves cançons al cap.
