Els
poetes som uns diables rars
que,
en aquest món, hi feim belles estades;
sucs
i grumolls dels pensaments xuclam
a
aquells que visiten nostres contrades.
Els
feim reviure perduts paradisos
on
, amb innocència, gaudien l’amor,
guiam
els seus cossos nus de matisos
pintam
la seva ànima de tots els colors.
Els
estrafem unes rítmiques còpules,
per a ells, un panteix luxuriós,
un
canut ple i ben llatí, per a elles,
per
als dos, belles estrofes d'amor.
Els
feim ballar ritmes de les estrelles,
ales
als peus, els posam, i en els cors,
els
peixam amb desig i mel d'abelles,
i
els entabanam, amb fum sense foc.
Els
poetes sabem fer meravelles,
dels
homes i dones ens ha plagut
posar
llenya al cos i encendre'ls les brases.
Per
ço jo esdevenguí, com ells, un cabut.
Va
ser, però, per caparruteria:
ai
las, amb ells vaig fer comunió
per
saber, d'un cop, què és poesia!
Tabul Bosh
