On vas sense batalles,
on, sense la pau del vençut,
on vas sense caigudes per aixecar-te amb més urc.
On vas escudat de dubtes,
on, mudat de veritats heretades sense lluites.
Aprèn a seguir les rutes paral·leles de la foscor.
On vas sense una tassa fumejant al teu davant,
sense nits bevent preguntes que mai no respondrà l'albada,
on vas, orat ignorant.
On vas sense un viatge que obri
un solc adobat on sembrar el teu destí
-flor, arbre o bosc- i regar-lo en caminat.
On vas sense ferides que et facin sagnar el cor,
on vas sense una esquerda clavada en el taló,
on vas amb una vida sense estreps ni punxons.
On vas sense set vides viscudes en set mons,
sense passat ni pervindre de set estels extingits
en l'univers del teu nom. On vas sense unes pedres
per esberlar el cristall de fanals i finestres,
per fondre falsos déus i deixondir noves deesses.
On vas sense una cova, estatge d'un vell drac,
per clavar-hi l'espasa i apagar flamarades
a la gropa d'un cavall. On vas, on vas,
on, orat poeta, vell i fat?
Tabul Bosh