La llengua se'ls perd per tasts de licors imperials,
per illots groguencs sense port.
Quan volen posar grans adjectius a la unitat
i al destí universal,
se'ls acaben els sucs i, enmig del no res,
riuen, riuen, sense saber de què i per què.
Bajans! Qualque moment, esdevindran fum.
La llengua se'ls perd per tombants
de licors sense gust, per illots de fars sense port.
Quan volen posar rumb a la nuesa, a la sang i a destins
malaguanyats no troben ja cap nord i,
enmig d'una mar riuen, riuen...
sense saber de què i per què.
Bajants! Si després, tots sotsobraran
La llengua se'ls perd per tasts de licors
verinosos,
per illots de fars sense llum.
Quan volen posar adjectius als lleons,
a les zebres i als trapezistes,
se'ls acaba la música
i, enmig del buit on es gronxen,
riuen,
riuen
sens saber de què i per què.
Bajans! No saben que, a la fi,
no hi haurà circ,
ni tramoistes!
Tabul Bosh
