Em veig d'aquí a uns quants anys explicant-li a algú una jugada de futbol i segur, seguríssim que encara em brillaran els ulls. És una jugada que he vist avui i que guardaré molt de temps a la retina, al cap, o allà on sigui que es guarden les meravelles futbolístiques. I aquesta d'avui és de les millors que he vist.
Aquest dia que ha de venir, d'aquí un temps, diré, emocionat, a qui m'escolti, que Messi va agafar una pilota fora de l'àrea i no sé quantes passes va córrer amb aquella pilota als peus, va driblar no sé quants defenses -d'aquí a uns quants anys en seran el doble dels reals, ja se sap, el temps tendeix a engrandir, a exagerar- i, fent caure de cul l'últim d'aquests, un tal Boateng, amb una suau i delicada vaselina va batre el millor porter del planeta, un tal Noyer.
Encabat la narració de la jugada, explicaré al meu embadalit interlocutor que el millor futbolista del món de tots els temps tenia guardada per a aquell precís instant -a la retina, al cap o allà on sigui-, una jugada com aquella, una jugada que ell, i només ell, era capaç d'inventar-se:
"En l'instant precís i en el lloc més adequat, el millor de tots- reblaré al meu nét, o qui sigui- el gran Messi va decidir mostrar-nos-la. Perquè estava escrit. Quan el millor del món de tots els temps decidia desplegar davant tothom el seu talent, tothom l'havia de guardar allà on pogués!"
Gràcies, Messi!
