És increïble. La pols es fica per tot. En els llibres de la lleixa, la pols s'esmuny entre els fulls, entela la portada, en minva la lluentor, n'empal·lideix les lletres. La pols s'introdueix en qualsevol escletxa, en tota fissura, en l'intertici més insignificant i invisible. En les tecles de l'ordinador té un camp adobat; i en la pantalla, on s'arrapa com l'heura a la paret o la pejallida a la roca. En el flexo de l'escriptori, quan aquest és encès, el polsim adquireix una dimensió càustica, de plaga incontrolable que s'escampa per tota la taula, enfarinant-la d'una infinita munió de microestels grisos, d'un univers inesborrable i inexplorable. I en els objectes, la pols sempre hi troba el punt dèbil, el taló d'Aquiles. Els embolcalla de silenci. Els amortalla el moviment, suspèn la circulació de les seves venes, de la seva sang d'objectes vius.
La pols és terrible i es fica arreu. Anau alerta! la pols és un univers paral·lel que qualsevol moment se'ns pot empassar, també a les persones!
