Hi ha dies que sembla que no passi res, tot i que el Barça es proclami campió de la Lliga espanyola. Avui ha estat un d'aquests dies. M'he llevat a la mateixa hora de sempre, he sortit al balcó per veure si el bar d'aquí davant ja era obert, i no, encara no ho estava, perquè els diumenges obren més tard. He guaitat cap a la torre Agbar, sempre hi guaito per veure quin color fa. En aquestes hores del matí sol tenir un color gris fosc, o negrenc, depèn de si el dia s'aixeca núvol o s'aixeca clar.
Hagués pogut regar les plantes, alguns diumenges ho faig, la majoria de diumenges, diria. Però avui no ho he fet, no passa res. Sempre som a temps a regar-les un altre dia.
Més tard, havent berenat, m'he mirat un vídeo. Era d'una entrevista que l'Antoni Bassas feia a Anna Pagès, pedagoga i professora de Ciències de l'Educació de la Universitat Ramon Llull. Molt interessant. M'he sentit plenament d'acord amb molts dels seus punts de vista sobre qüestions relacionades amb Educació. Per exemple, amb la poca importància que la societat de la informàtica dóna ara a les Humanitats: la literatura, la filosofia, la història... la qual cosa és un gran error. Una altra afirmació que m'ha cridat l'atenció: la relació entre alumne i professor hauria de tenir sempre alguns moments memorables, d'aquells que es conservaran sempre en la memòria del deixeble. I m'he recordat llavors del meu mestre Julià. Tots els dies, el mestre Julià ens llegia -molt bé, per cert- un llarg fragment de Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain.
Per jo, era el moment memorable del dia.
