Dia 16 de maig de 2015, dissabte

     Al recinte modernista de l'antic Hospital de Sant Pau aquesta nit, en el marc de la Nit dels Museus, l'entrada era lliure i gratuïta. A dins els jardins, un grup d'instrumentistes fusionava músiques amb un resultat força agradable d'escoltar i, com es podia comprovar en els moviments d'alguns cossos que formaven una rotllana al seu voltant, bastant ballable. Algunes persones ocupaven unes poques cadires per fer contrast amb les que passejaven, amb aquelles altres que s'ho miraven a peu dret o amb les que, més amagades, seien en les voreres d'algun parterre, al costat d'arbres i arbustos. També hi havia qui aprofitava que el bar restaurant del recinte havia habilitat una parada on se servien tapes, entrepans, pastissos i begudes per fer un mos i un glopet, que sempre va bé. 

    Una nena petita ballava davant el seu pare i la seva mare; un, assegut a terra, la gravava amb el mòbil, i la seva mare, que tenia en braços la germaneta petita que s'havia adormit, li deia que anés amb compte de no tropissar i que no es tragués la brusa, que es constiparia. Al final la nena queia, entrebancant-se amb la brusa i el braç del seu pare que volia treure un mig pla massa agossarat de la ballarina. 
     Hem saludat una antiga alumna que ens ha explicat que havia acabat la carrera d'Història i que estava a punt d'anar-se a Corea perquè havia conegut un noi coreà. 

    Després hem passejat una estoneta entre tot plegat i quan el grup fusió musical enllestia entre aplaudiments la seva actuació per donar pas a un altre grup de música latina, hem enfilat la sortida. 

    Quan passàvem davant el que havia estat l'accés a les urgències, en els temps que el recinte funcionava com l'hospital Sant Pau de tota la vida, hem recordat alguns mals moments de quan els nostres fills eren tan petits com els que havíem vist feia uns instants ballar o dormir. La vida és un constant fusionar moments. Ballar, tropissar... 

  Anam a dormir, idò. Bona nit!