Primera tesi: El transcendentalisme creu en l'existència d'un esperit universal anomenat la Superànima. Emerson, en el seu manifest transcendentalista afirma que existeix un Déu en què el món s'expressa. L'ànima de Déu s'escampa pel món i assegura la seva existència i la seva permanència. El Déu dels transcendentalistes, idò, és l'Esperit del Món combinat amb l'Energia de la Natura i amb la Força còsmica. A més, en el món transcendentalista no es produeix cap pèrdua, sinó transferència d'energia, tot es transforma.
Segona tesi: el coneixement és més una qüestió de intuïció que de deducció, més de simpatia i empatia amb l'objecte estudiat que d'anàlisi i de reflexió segons principis matemàtics. Emerson diu que es pot arribar a la veritat d'una manera esbiaixada. El son, el somni, la follia, els animals, el sexe, els infants, són vies transcendentalistes per arribar a l'inexplicable, al misteri. La intuïció transcendentalista doncs, és una autopista sense peatge de molts carrils per accedir al món, molt millor que les carreteres secundàries de la pura observació analítica i cartesiana.
Jo intuesc, idò, amb una transcendència sense fissures, que, amb la independència, Catalunya té totes les vies obertes cap a un futur favorable. Totes les altres postures -els que volen analitzar-reflexionar-buscar-alternatives o els que s'hi oposen per "Ordeno y mando" la menen a l'extinció com a poble. Hi menen Catalunya i, de retruc, els territoris que li són culturalment i històricament afins.
Per tant, ara és l'hora! Una hora transcendental!
