Quan el nostre ordinador intuïm que té virus, li engeguem allò que en diem, molt lògicament, antivirus. N'hi ha de moltes castes, però bàsicament en coneixem dues de molt clares i ben diferenciades: els antivirus gratuïts i els antivirus de pagament (se'n solen dir Premium, d'aquests últims). Serveixen d'alguna cosa? Esper que sí, jo no hi entenc gaire, però els experts diuen que són una eina imprescindible; sobretot, esclar, es deuen referir als antivirus que són d'afluixar la pasta. Els altres, que són els que faig servir jo, psè! Duros a quatre pessetes.
Ara que parlem de virus, darrerament, quan llegiu la premsa, no us fa la sensació que li cal un bon antivirus al món que ens mostra, igual que als nostres terminals informàtics? De la mateixa manera, no us passa que quan escolteu les notícies a la ràdio o quan en la pantalla del televisor hi veieu certes imatges que es repeteixen en tauletes, mòbils i ordinadors, no us vénen ganes d'engegar un implacable i definitiu antivirus, encara que sigui el més premium de tots? Fins i tot, quan passegeu pels carrers dels llocs on viviu i, molt sovint, la realitat que hi veieu us remou estómac i consciència, no penseu que, ni antivirus ni res, que aquest sistema el que necessita és una apaga-i-engega-de-nou?
A la societat actual tan globalitzada hi ha una quantitat enorme de programes que s'hi han instal·lat sense que en sapiguem la seva procedència, sense que hagin passat per cap filtre de seguretat; programes opacs, programes parany, que es van estenent arreu formant una teranyina que arriba a assolir proporcions planetàries. Poder passar un bon antivirus que hi eliminés virus, troians i altres elements malintencionats i corruptius seria una bona feina. Una feina costosíssima, però molt necessària.
Imatge: Google
