Llavors Emma observa el mirall i aquell personatge ja no és al seu costat. Travessa el jardí aixoplugada pel sostre envidrat d'un passadís que duu als lavabos mentre la pluja no para. Pensa en l'Arca de Noè i ells dos que pugen a l'Arca bíblica. Ja en el lavabo, deixa l'arca.
Has
hagut d'anar a raure en la meva cova Jeroni Constantí! T'has
esmunyit dins meu, Jeroni Constantí! Malparit! L'ascensor alaferit
que tenc al cap s'ha precipitat en el buit, en l’abisme de la
lògica, en l'avenc negre de la materialitat. No vull saber, Jeroni
Constantí, com has passat pel descrèdit d'aquest conducte, com has
irromput en aquesta concepció, en l'espai utòpic d'aquesta idea
meva! Només veig que ets dins el meu, de cos, i no dins el d'aquella
dona del mirall que fa poc tant t'agradava, i que ara, no sé com, ha
recuperat la calma i segueix sopant tranquil·lament, aliena a tu i a
mi. Tots aliens a tu i a mi. Oh! Personatge sàtir, indomable.
Malparit! En la meva matriu creadora (tan endins, has arribat?) hi
surava un òvul I tu, personatge a la recerca d'una novel·la, no
pots desaprofitar l’ocasió. Gosaràs, per tant, fecundar-lo,
aquest inesperat company de viatge? Et disposes a fer-me un fill,
Jeroni Constantí?
-L’escomesa va ser rapidíssima. Vas entrar, vivaç, dintre meu, amb
una força mítica. Vaig notar com si una estrella hagués esclatat dins el meu
univers de novel·la, o de què?. Em vaig marejar. Vaig intentar
resistir-m'hi. Però aviat vaig compendre que no podia fer altra cosa
que guiar-te, en aquell viatge cap a la vida, en aquell trajecte tan
repetitiu i irrepetible, en el periple cíclic i harmònic que és la
còpula d'un personatge amb la seva idea creadora. Et vaig deixar fer.
I tot va rutllar, tot.
Semblava correcte, funcionava. Creixia el ritme de la matèria que
pensa. Energia vital. Unió. Organisme. Esperit. Primavera secreta.
Ametlla de carn tendra. A fora, totes les ànimes de El mirall
ballaven una coreografia espectacular, agombolant Michel Jackson.
Emma, vas dir, ja sóc tu. Jeroni Constantí Bridge, ja ets meu, vaig dir. Veia paisatges onírics i provava postures. Ens mirem. Tu a sobre i jo a sota.
Després, jo no toco de peus a terra i tu em somnies. Jo t'escric i
tu m'esborres. Jo crido. Tu crides. Algú pica a la porta. Ocupat!,
dic. Dius. Diem. Ocupats! Temo que totes les ànimes del jardí
irrompin en el rusc, però al final segueixen el Jacko, disfressat de
Peter Pan. Cap a l'illa del Mai Jamai. Tot ballant cap enrere.
