Tota la vida que vols una novel·la i escrius i escrius. Tota la vida que vols escriure un poema i et preguntes de què serveix treure paraules d'un sac molt gran per enfilar-les en lleixes com si fossin trofeus. Vols escriure novel·les i poemes, no saps ben bé el perquè. No és una ordre de cap déu, ni el primer manament d'un decàleg sagrat, ni una missió encomanada per cap esperit superior ni per cap amic mort en un camp de batalla ("escriu sobre mi, sobre la vida i l'absurditat de les guerres"), no és res de tot això; i, tanmateix, mai no podràs deixar d'escriure; tota la teua vida serà una obra inacabada.
 |
| Des de l'avió cap a Stockholm |
