Els poemes són artificis pèrfids.
Amb argúcies em prenen el seny,
m'amassen els mots amb grumolls de mel,
m'inspiren plaents dolors,
em regalen saber i gaudi em procuren.
Amb tot de ressons el cos m'habiten,
despullat, sense matisos, m'estimen,
em deixen gaudir de rítmiques còpules,
de manyagues porfídies.
Els versos són estrofes de vida,
compassos d'estels
que em mouen els peus,
són ales i vent.
Em peixen amb desigs,
són fibló d'abelles,
foc mai extint.
Els poemes saben dir meravelles,
són el vincle,
passatge entre els homes i els déus.
Per açò vaig esdevenir poeta, un dia,
sa riquesa és
molt millor que un compte a Suïssa!
Antoni Taltavull
