Avui fa un dia rúfol, marronós i ennuvolat. Fa un munt de dies que no escric. Si les muses fan vacances, ho entenc. Si no, deu ser que no he fet prou per fer sortir les paraules del lloc on s'han amagat. Les paraules poden ser com conills temerosos que no gosen sortir quan escolten els passos del caçador. O tal vegada són llavors que els pagès massa distret de sa feina s'ha oblidat de regar. O serps que esperen acabar de mudar la pell per sortir del cau. O ocells que emigren cap a terrers més acollidors, cap a graners més plens. On són les paraules d'un escriptor vessut, aquests darrers dies d'agost?
