Al seu lloc no hi és, i n'estàs ben cert.
T'has temut avui, o ja ho saps de sempre.
No ocupa calaixos, ni pots ni lleixes:
no n'has trobat evidències, ni petges.
T'has trencat el cap, i res no has sentit.
Has desfet camins, has pensat sens pressa.
has burxat raons, has tancat guions
t'has fregat els cops, descosit ferides.
I davall la pell has mirat si el temps,
mentider, l'havia amagat, un dia.
En el noms també l'has buscat, frisós,
i en totes les fulles pel temps marcides.
L'has tastat en la polpa de la figa,
en la llum del raïm, al sol del migdia,
dins el vestit ajustat d'una dona.
L'has cercat en el ressò dels anous,
en l'home vell amb barba de molts dies
en la mare que feia olor de llet;
t'han dit que l'havien vist que fugia.
T'has assegut a beure una mica de sol
en un parc. I tampoc.
A la biblioteca has repassat
totes les lleixes i totes les fitxes
de tots els llibres. Res. T'has acotxat
en una butaca, on t'has condormit.
Si ha vingut, que no n'estàs segur,
en el teu somni improbable,
ha tornat a marxar.
I així tots els dies.
Antoni Taltavull
