-Vaig conèixer algú que deia que tenia una novel·la dins el cap, que no escriuria mai-. El cambrer li va posar el got davant amb un whisky, sense gel, com cada dia. -És com aquell que deia que havia estimat tantes dones que mai no havia tingut ocasió de casar-se. Les novel·les, com les dones i tot el que representen, estan més dins el cap que enlloc. No et passa a tu que quan veus una dona la voldries tota per tu, la voldries tocar, bé, vull dir que li voldries fer l'amor tot el temps. Però evidentment això només ho tens dins el cap, per sort, no surt mai a fora i si surt és perquè alguna cosa no està bé. El cap dels homes -no sé què passa dins el de les dones- és una closca de nou abocada a la deriva dins les aigües d'un riu cabalós, o una fulla que el vent duu on vol-. L'home fa un glop del líquid daurat que el cambrer li ha abocat al got, un got ample i pesant que la seva mà agafa amb força.-No t'has fixat mai en els anuncis que fan per televisió? Si el producte que volen promocionar va dirigit als homes, sempre, sempre hi surt el tema de les dones. No importa que no hi tingui res a veure, sempre hi ha una dona pel mig. L'altre dia em fixava en aquell que es veu una parella rebolcant-se per terra, grapejant-se, petonejant-se. Fent l'amor, vaja! Vestits, això sí, però forfollant-se com a conills! I em preguntaràs, de què era l'anunci? De cotxes, era un putu anunci de cotxes, de cotxes espectaculars, d'aquells que només es poden comprar els rics!
