-Li vaig xuclar, encara que no m'agradi dir-ho així. Xuclar és un verb que fa pensar en treure el suc a una cosa. Me'n vaig a èpoques molt llunyanes tot xuclant coses. A part de les mames de la meua mare, que supòs que devia xuclar amb ganes, vet-ho aqui, com fa tothom, pens, he xuclat tantes històries en aquesta vida que em fan venir ganes de vomitar. Ep, no penseu malament! O sí, penseu com us doni la real gana. Quan es tracta de xuclar, fins i tot hom pot pensar en xuclar la sang a algú. Literalment, vull dir; allò que fan els vampirs! Ja sap. Per cert, no troba que estic una mica pàl·lid? Que el tutegi, diu? Troba que ja m'he guanyat aquest dret, després de tants dies de fotre-li el rotllo? Bé, ho faré, idò. No troba que estic sonat? Però de què parlàvem? Ah sí! De xuclar. Que a qui li vaig xuclar què? No m'atabalis i posa'm un altra copa. És clar, el de sempre. Avui he comprat un llibre. Són contes d'un tal David no se què Wallace. A la portada hi ha uns conills davant d'un televisor. Uns estan mirant la pantalla i altres no. A la pantalla hi ha un home que en comptes de cap té un televisor. Jo què tenc, en el cap, amic meu? Ah, clar, tu no ets cap conill i no pots dir. T'ho diré jo, idò. Encara no m'has dit el teu nom, però. Com vols que et tutegi, si no sé què collons noms? D'acord, Foster. És un nom molt polit. Em sona a cowboy. I amb açò ja anam al cine. On vaig xuclar bastant, no et diré què, però em vaig fer un fart de xuclar. Foster. M'agrada. Sí, gràcies, ja era hora que em posessis la copa. No, no vull cap... No, no es diu palleta! es diu... Merda! Ara no ho record! No, no cal que miris res, ja se m'acudirà, tenc una neurona que ara corre a esbrinar-ho, és lenta com ella sola, però al final m'ho troba tot. Per on anàvem? Punyetero, com que vols saber a qui i què li vaig xuclar...?
dimecres, 30 de març del 2016
Hores
Hores Hi ha hores que són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de paraul...
-
He conegut mots enfeinats en empreses fabricants de metàfores en països remots. Rimaven sense por per la dreta i l'esquerr...
-
Ixen les paraules de la terra febrosa per on camines, com un eco de mirades, com una transparència de pètals, foses entre silencis de ...
-
Des de ben petit, jo volia ser escriptor. Al pati de ca meua hi vaig ensinistrar un moix perquè em fes de lector. Però el felí tenia moltes...