Autoretrat

La poesia segons jo

      La poesia és... Uf! Primer hauria de saber què dimonis som jo! Si trobés la resposta a aquesta qüestió ben segur que no seria precisament poètica. Aquell poeta tan antic i tan valorat -no sé si perquè apareixia als bitllets de cent pessetes-, deia: poesia ets tu. Sense voler que em retratin a cap paper de moneda, jo crec tot el contrari: poesia som jo! Jo, i tu, jo i ell, jo i elles, i noltros, i voltros. Jo i tots, vaja. La poesia, per jo, és tota aquesta multitud, i molt més. Però, sobretot, la poesia és un immens JO fet Paraula.

Quan veim un ocell volar voldríem ser ocell; i quan la poesia ens fa volar, voldríem ser poetes. Jo he escrit manta poesies dolentes i no som ningú per anar més enllà; perquè, fins no fa gaire, em pensava que les paraules tenien vida pròpia i que elles soles em farien poeta. Però d'ençà poc que he descobert que no és així. Qui dóna valor a les paraules no és el seu cos format per lletres. Qui converteix les paraules en coses vives és la nostra ànima.

El poeta és aquell qui sap dotar les paraules de vida, aquell qui sap veure-hi més enllà, aquell qui en presentar-les en un poema les converteix en quelcom més que paraules. Jo, tu, elles. Tant me fa! La vida, és una altra cosa. La poesia, també!

Vaig llegir en un conte de David Foster Wallace que l'Amor és una paraula. Que ajunta coses que estan separades. Em sembla que això mateix podríem dir de la poesia. Almenys de la Poesia tal i com jo la conec.

Antoni Taltavull

Ous i simis

      -Què passa quan se't trenca malament un ou? Un tros o uns quants trossos de la closca suren a dins la clara, el rovell és com un gargall que a poc a poc s'escampa com un tsunami per la badia del plat. I comences a pensar que allò és un mal senyal, que potser és un avís, que alguna cosa més que aquell ou que ves a saber quan va sortir del cul d'una gallina trista i esblaimada, en una granja explotadora de gallines tristes i esblaimades, se t'ha romput a dins teu, o fora teu però que d'alguna manera ve cap a tu i, tard o d'hora, se t'emportarà i apareixeràs entre les desferres d'un naufragi apocal·lípic en una platja del futur, troballa d'un xarlon heston qualsevol...- Posa'm el de sempre, Foster i diga'm si no t'ha passat mai, açò de l'ou, collons, que el món està molt malament! Que ara diuen que aquests malparits d'Estat Islàmic qualsevol dia ens fotran una gran llufa nuclear en tot els morros! Vaja, ara no sé si es diu tot, o tots, els morros. M'és igual, Foster, posa'm un doble, avui.  Que estic molt acollonit, tu!.