dissabte, 2 d’abril del 2016

Ous i simis



      -Què passa quan se't trenca malament un ou? Un tros o uns quants trossos de la closca suren a dins la clara, el rovell és com un gargall que a poc a poc s'escampa com un tsunami per la badia del plat. I comences a pensar que allò és un mal senyal, que potser és un avís, que alguna cosa més que aquell ou que ves a saber quan va sortir del cul d'una gallina trista i esblaimada, en una granja explotadora de gallines tristes i esblaimades, se t'ha romput a dins teu, o fora teu però que d'alguna manera ve cap a tu i, tard o d'hora, se t'emportarà i apareixeràs entre les desferres d'un naufragi apocal·lípic en una platja del futur, troballa d'un xarlon heston qualsevol...- Posa'm el de sempre, Foster i diga'm si no t'ha passat mai, açò de l'ou, collons, que el món està molt malament! Que ara diuen que aquests malparits d'Estat Islàmic qualsevol dia ens fotran una gran llufa nuclear en tot els morros! Vaja, ara no sé si es diu tot, o tots, els morros. M'és igual, Foster, posa'm un doble, avui.  Que estic molt acollonit, tu!. 


Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...