dimecres, 27 de juliol del 2016

Poema






En un terra de marbre llagrimós
polit de passos absents i furtius
viatjo entre temptacions palpables
vers un espaiós paradís ombriu.

Aranya dec ser, puça o esperit.

Si escolto música sublim, d'on ve?
D'una ala, una pell o un violí?
Cerc el motiu del meu llanguir:
l'amor, la mort, el desig...



Tabul Bosh



























Ciències i Lletres




      L'home s'ha de lliurar, en la mesura que li sigui possible, a l'estudi de les veritats immortals i divines; Sant Tomàs d'Aquino ho posava en boca del Filòsof que argumentava en contra d'un tal Simònides -que volia persuadir els homes a abandonar l'estudi del diví i a aplicar-se a les coses merament humanes.
      Aquest Filòsof, en el llibre XI Dels animals diu que, encara que sigui molt poc el que captem de les substàncies superiors, (les que podem relacionar amb l'esperit, amb l'ànima, la subjectivitat, etc) aquest poc és més estimat i desitjat que tot el coneixement de les substàncies inferiors, (aquelles que relacionaríem amb la raó, l'objectivitat, la ciència, etc.) Si en proposar, per exemple, qüestions sobre els cossos celestes -diu també el Filòsof en el llibre II Del cel-, són aquestes resoltes, encara que sigui per una petita hipòtesi, els deixebles senten una gran satisfacció. Tot això manifesta que, per imperfecte que sigui el coneixement de les substàncies superiors, proporciona a l'ànima una gran perfecció, i, de retop, també dota la raó d'alguna mena de perfecció que la pot ajudar a entendre allò que li és difícil d'entendre per estar fora de les seves possibilitats naturals.
      ¿Vindria a dir això que els que opten per estudis científics serien més perfectes si no es dediquessin només a l'estudi de les coses empíriques i s'apliquessin també a l'estudi i coneixement de les coses que estan fora de l'abast de la raó?
       La resposta em sembla òbvia: sí. Tots els estudis científics dirigits per la raó i a la raó haurien de compaginar-se amb estudis d'aquells que en diem de Lletres, aquells que són dirigits per l'ànima i a l'ànima; de tal manera que una i altra, raó i ànima, es perfeccionessin mútuament.





dimarts, 26 de juliol del 2016

Les Festes Populars i el PP








   


    L'esperit científic ens impedeix tenir opinió sobre qüestions que no comprenem, sobre qüestions que no sabem formular clarament. Com per exemple per què determinades Festes Populars han arribat a ser el que són avui dia. O per què un partit polític com el PP rep tant de suport de la gent d'un país, quan aquest partit polític és liderat per un home tan escassament dotat per a dirigir un país i quan en les files d'aquest partit s'ha demostrat a bastament que hi figuren personatges corruptes, fanàtics, mesquins i que només entenen la política com una manera de fer diners i gaudir de privilegis, encara que sigui a costa de l'empobriment dels més desvalguts del seu propi país.
      Què ho fa que milers de persones surtin al carrer i formin de tan bona gana una multitud que s'empeny, que s'estiregassa les camises, que respira els humors més pudents i desagradables dels seus cossos? ¿Com pot ser que tantes i tantes paperetes amb les sigles PP vagin a parar al fons d'unes urnes -que són l'expressió de la voluntat d'un país- després que tantes i tantes vegades aquestes mateixes sigles hagin aparegut com l'estendart de tantes i tantes corruptel·les, de tantes i tantes mentides, de tanta i tanta incapacitat per dialogar, per estendre ponts, en definitiva, per fer política?

    Ës possible que la multitud que amb tant de fervor es rebolca amb ella mateixa a pesar de totes les incomoditats i la multitud que amb els seus vots s'immola, a pesar de tantes fosques certeses, tinguin alguna cosa en comú? I, si és així, què diríem que és?

 

Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...