L'esperit
científic ens
impedeix
tenir
opinió
sobre
qüestions
que no comprenem,
sobre qüestions
que no sabem
formular
clarament. Com
per exemple per què determinades
Festes
Populars
han
arribat a ser el que són avui dia. O per què un partit polític com
el PP rep tant de suport de la gent d'un país, quan aquest partit
polític és liderat per un home tan escassament dotat per a dirigir
un país i quan en les files d'aquest partit s'ha demostrat a
bastament que
hi
figuren personatges corruptes, fanàtics, mesquins i que només
entenen la política com una manera de fer diners i gaudir de
privilegis, encara que sigui a costa de l'empobriment dels
més desvalguts del seu propi país.
Què
ho fa que milers de persones surtin al carrer i formin de tan bona
gana una multitud que s'empeny, que s'estiregassa les camises, que
respira els humors més pudents i desagradables dels seus cossos?
¿Com
pot ser
que
tantes i tantes paperetes amb les sigles PP vagin a parar al fons
d'unes urnes -que són l'expressió de la voluntat d'un país-
després que tantes i tantes vegades aquestes mateixes sigles hagin
aparegut com l'estendart de tantes i tantes corruptel·les, de tantes
i tantes mentides, de tanta i tanta incapacitat per dialogar, per
estendre ponts, en definitiva, per fer política?
Ës
possible que la multitud que amb
tant de fervor
es
rebolca
amb ella mateixa a pesar de totes les incomoditats i la multitud que
amb els seus vots s'immola, a
pesar de tantes fosques
certeses,
tinguin alguna cosa en comú? I, si és així, què diríem que és?
