La roba de tardor ja es prepara per sortir de l'armari. Descobrirem alguna peça que havíem mig oblidat i que ens farà recordar coses que voldríem oblidar del tot, com ara que ha passat un altre estiu, que tenim un any més, que aquells somnis continuen sent, encara, inabastables. Les robes que ens posem formen part de la nostra vida com les persones que estimem o les que més aviat tendim a, si no odiar, sí a sentir envers elles una animadversió serena però ferotge. A voltes fins i tot he arribat a pensar que la roba que ens posem influeix positivament o negativament en nosaltres, ens fa sentir millor o pitjor, més desperts o més apàtics, més o menys amos del nostre dia a dia, senyors o esclaus de les nostres vides. Heus aquí el perquè de la fortuna d'Amancio Ortega: la roba que ens posem avui en dia és una mena de religió, un culte molt més potent que anar a la Missa del gall o en pelegrinatge a qualsevol lloc sagrat de qualsevol religió. Si no ens sentim a gust amb la nostra roba, amb els pantalons o la faldilla que portem és com si estiguéssim en pecat mortal i necessitéssim confessar-los, purgar-los davant la implacable i omnipresent Deessa Moda.
