Hi ha productes televisius que agraden molt a molta gent a jutjar pel que reflecteixen les audiències i això em descol·loca completament. Ara mateix, mentre escric això, com que a la sala del costat el meu fill petit n'està veient un, d'aquests programes, sento com una discussió en un pretés debat -sabrà algú de l'equip que elabora aquests espais què vol dir "debat"?- va pujant de to i més que paraules i frases crec escoltar una successió de sorolls i estridències, com si haguessin amollat un elefant dins una floristeria i es mengés tots els ramells i totes les flors i deixés tots els testos esmicolats. M'imagino llavors una gentada entrar en una floristeria i enfilar-se pels ramells i els arbres: llimoners, plataners, palmeres, etc. i donar coces als testos i, ai las! fins i tot agredir les dependentes i dependents. Lamentable! No m'he pogut estar d'entrar a la sala i retreure al meu fill que es deixés capolar el cap amb aquell subproducte televisiu, amb aquella vergonyosa manera de perdre el temps, amb aquella escena, mostra de la més baixa estofa d'entendre l'entreteniment. L'única cosa que he aconseguit, però, és que abaixés el volum de l'aparell. Encara bo: "A palabras necias, oídos sordos"!
