Pel badall de mil portes delerós
guaitaria,
per veure si veuria allò més amagat;
en el vent hostatjat, la falda bufaria
a les dones boniques del tot el veïnat.
Belles flors creuaria, latents i
remoroses,
tastaria les roses, la dolçor de la
fel;
no en trauria cap guany, sols poemes, i
proses,
gruaria empaitar papallones al cel.
Esclafits i embats el cor
m'enfortirien,
atzavara rosada, olivera, olivó,
algun crostó diví, afamat tastaria.
Pel tirany de mil nits estels
encalçaria,
mars curulles de cel, i terres en saó:
catatímia tenc, i me'n faig poesia!
Tabul Bosh
