dilluns, 10 d’octubre del 2016

Metro




T'acostes a aquells pits, que mires a mans plenes,
que acaricies, llosc, més enllà dels sentits,
dins l'embat de tants cossos que sempre es repel·leixen
en una xarxa presos, de túnels de desigs.

a
Etiquetes de comentaris:

Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...

  • Lectonauta
    He conegut mots enfeinats en empreses fabricants de metàfores en països remots.   Rimaven sense por per la dreta i l'esquerr...
  • Terra enamorada
    Ixen les paraules de la terra febrosa per on camines, com un eco de mirades, com una transparència de pètals, foses entre silencis de ...
  • Els moixos i jo
    Des de ben petit, jo volia ser escriptor. Al pati de ca meua hi vaig ensinistrar un moix perquè  em fes de lector. Però el felí tenia moltes...