Escopiré la fòbia que m'agrisa els sentits,
escanyaré la llum que m'afua la vida.
El pou d'aigua cremant que inflama la ferida
té corall d'un mar llosc que bifurca camins.
Desparaula'm! Que l'eco cridi antics viatges
lluny de l'udol voraç del llop i la boirada.
Desparaula'm i, amb sang, arrenca'm de la urpada
feréstega del bosc que em reté com a ostatge.
Muda'm els mots per llamps, crema'm signes adversos!
Desparaula'm de proses, desparaula'm de versos!
Que retroni ma lira dalt un cel de cristall.
Contra el vent que revifa les cendres del fogall
crido: faig al silenci un sonet d'homenatge.
Desparaula'm! O forja'm al foc d'un nou miratge.
Toni Taltavull
