Els dies són barres d’un codi
que mai del món no entendràs,
corrues d'insectes muts,
rius cap a un mar impossible.
Al punt t'hi donen la volta,
quan creus que ja tot ho saps,
deus ser un escarràs ingent,
si els dies pretens entendre.
Inútil, la feina a atendre
si vols saber el que saps,
car allò que escriu el temps
no ho saben ni déus, ni clergues.
Els dies són fills d’un pare
damnat, sol i impotent!
