Diuen que la filosofia està condemnada a desaparèixer. En els principis del coneixement humà la filosofia era el gran tronc del saber del qual en sortien les branques de les diverses ciències que, naturalment, s'hi subordinaven. Aquest tronc, amb el pas dels segles, d'una manera progressivament accelerada, s'ha anat esqueixant. A l'època de Galileu (s.XVI) se'n va desprendre la física; cinc segles abans de Crist ho havia fet la ciència matemàtica, així com la gramàtica a l'Edat Mitjana, etc. I a partir del segle XVII se'n desentendran l'astronomia, la biologia, la química, la cibernètica. Fins i tot aquelles ciències més estretament lligades a l'home, les humanístiques, al final se'n separarien; és el cas de la psicologia i la sociologia.
És comprensible, doncs, que per a molts la filosofia estigui condemnada a desaparèixer; per a molts, menys per als responsables de l'èxit televisiu i mediàtic de la sèrie Merlí, que emet TV3. I és que, ara que la filosofia s'ha desprès de tot el llast que li representava haver d'arrossegar totes les ciències, se sent deslliurada i, per tant, amb tota l'energia per fer el seu veritable camí, per assumir més conscientment la seva essència i els seus fins propis. Ara millor que mai la filosofia sap quina és la seva tasca: preguntar-se sobre tot, sobre l'home i la dona, sobre el món, sobre l'existència o no de Déu, etc. Aquesta força actual de la filosofia, augmentada gràcies al fet que ha d'alimentar-se només ella mateixa, sense el desgast parasitari-filial de les ciències particulars, és el que la converteix un altre cop, en un fenomen atractiu i, doncs, susceptible de despertar l'interès dels programadors d'un mitjà tant exigent en aquest camp de la seducció de masses com és la televisió.
Ara la filosofia es pot permetre certs luxes, diríem, que abans no podia permetre's; ara no ha de rendir comptes davant ningú més que davant ella mateixa. Ara, aquesta mare de totes les ciències és més humana que mai, trepitja més de peus a terra que mai. Li podem preguntar de tot, i sobre tot, perquè ella és la font de saviesa primigènia. La podem interrogar sobre l'amor adolescent, sobre l'amor transgressor, sobre l'adulteri, sobre la mentida; ens dirà el que vulguem saber dels conceptes 'ser mascle' o 'ser femella', o bé ens podrà aclarir què representa en realitat sentir-se femella encara que siguis un mascle, o a l'inrevés! La filosofia total ha tornat de la mà de la televisió! Como ho havia de fer, si no?
Les ciències, de respostes, en realitat no en donen gaires; es limiten a marcar camps d'investigació, facilitar metodologies; en canvi, la filosofia dóna respostes, i respostes en la majoria dels casos molt concretes. Per això Merlí sap molt bé la diferència entre follar i fer l'amor, per exemple, perquè s'ho mira tot des d'una perspectiva filosòfica! També sap escatir els matisos entre mentir i no dir tota la veritat. El Merlí sap esporgar, dilucidar, encercar, discutir; i tot això gràcies a la filosofia.
Tant de bo hi hagués molts merlís, en aquest país!
