Per provar l’infinit cautelós
guaitaria
les paraules escrites en el més
amagat;
en el vent hostatjat, la pensa bufaria
a les bruixes troneres de tot el
veïnat.
Amaria, lasciu, latents i remoroses,
les roses luxurioses, la dolçor de la
fel;
no en trauria interès, ni rendes
fabuloses,
gruaria empaitar set-cents àngels en
zel.
Esclafits i embats el cor
m'enfortirien,
de quimeres i atzars em faria pastor,
algun crostó diví, un àngel em
daria.
Pel tirany dels teus pits estels
encalçaria,
cap a la teva platja viraria el timó!
Catatímia tinc, i me'n faig poesia!
Tabul Bosh
