Amb immutable exorbitància
Els meus laberíntics dies senyalen cap a tu
com si fossis cancell d'un refugi
de traïdora i remugant felicitat
Els mots delicats no et digereixen.
Penetro dins els teus indicis
per trobar-me amant perdut per sempre.
Rugeixes en la selva, verinosa alquímia.
Empassa-te'm en cos i ànima
hivernem junts,
fullem-nos el cos
amb immutable exorbitància.
Antoni Taltavull
