Carpe diem
És en la pols i en el brot, de
sempre;
sense cosir, fet de carn i d’esperit;
la bocana del port de casa teva;
extens i cabut, et toca amb el seu dit.
T’il·lumina amb una llum que
t’encega,
enfila l'agulla del teu destí,
esborra roig a la sang i la crema,
et bomba aire i llum cada matí.
Nit i dia, viatger, t'aventura;
et teixeix camins que desfà,
indolent.
Cap pas no vol seguir ni fets augura.
L'ahir et pren, i el demà, prest no el
tens.
Segons el moment, et fa plorar o riure:
endevina què és, si hi ets a temps!
