Uns joves han baixat al riu, els veus.
Fan jocs de joventut: Hi tiren pedres.
Com bales furients, alguns dels macs
fan bots desiguals a sobre l'aigua,
abans d’enfonsar-se. D’altres, són
trons
que rompen el mirall, amb molta ràbia.
Els més lleugers seran ben lluny,
lliscant
per la pedregosa llera, un dia.
Al fons del gorg, els més pesants
cauran,
còdols oblidats al fons de la vida.
