Ara us diré la troballa que heu fet
amb aquests poemes.
Oblideu-vos del conhort,
no hi cerqueu cap drecera..
Si en treus un gaudi,
comptable, fugaç,
serà vostre, el mèrit,
igual que sou capaços
d’estimar o de recordar
un temps pretèrit.
Hi trobareu bells mots llatins
i tronats renecs malèvols;
la llum excelsa dels matins,
l’atzar absurd d’un joc de mèrvols.
I no us diran, ho heu de saber,
ni els bons ni els dolents,
tot el que saben.
Car les paraules són múrries i llestes,
ho amaguen tot i no diuen res
i res del que diuen ho és tot.
I si les jutgeu complicades i gasives,
deixeu-les, incrèduls.
Perquè tota paraula
és un àpat de mentides;
la veritat, s’amaga sota taula!
Tabul Bosh
