Petita com un puny.
D’un lloc de Ferreries.
Té en el cor nafres de sal,
i de solcs,
té l’ànima de pedra
de calç viva.
No hi hagué saonada
en el seu temps
i el pa i l’aigua valien
la vida.
L’ha feta un ullastre el que ha viscut,
entre sequeres, roques i ventades.
Dins les seues escletxes hi féu niu
la soledat, la misèria, la pardalada.
És, mumare, forta com un puny.
Ullastre sense branques.
Quan demà la ressequi el sol del desembre,
ens mostrarà la seua arrel més obstinada.
Tabul Bosh
