El Gran Llac

     

        Avui dematí els carrers estaven mullats encara, després de l'aiguat que ha descarregat aquesta matinada damunt la ciutat, quan he sortit un dia més a comprar quatre foteses al súper -quin costum més estrany i tanmateix reiteratiu fins a fregar la paranoia, aquest d'anar a comprar! Algú ho hauria d'estudiar a fons, açò, però no seré jo, que sempre estic enfeinat en acomplir amb els meus costums, siguin o no paranoics; a més del costum d'anar a comprar cada matí i d'escriure que tots els matins vaig a comprar al súper, en tenc d'altres, que en un altre moment explicaré. La banyadura dels carrers m'ha fet pensar en la meua infantesa, quan encara no sortia al carrer a contemplar la vida del barri amb excuses barates, com aquesta d'anar a comprar, encara que creïbles al cent per cent, si no, no serien tan barates. A la meua infantesa eren constants les tempestes amb trons i llamps com la que ha caigut aquesta nit a Barcelona, ma mare resant "Santa Bàrbara va pel camp tota vestida de blanc", era un clàssic, com també ho era sortir a trepitjar basses quan havia deixat de ploure; amb botes de goma, i amb tota la imaginació que podies arreplegar; llavors els bassals eren llacs plens de bitxos, i els bitxos eren monstres i els monstres eren missions i les missions eren força descomunal i la força descomunal era poder i el poder era el Bé contra el Mal, i aquest enfrontament exigia sacrificis, martiris, ideals, transformació, retorn, fugida, misèria, glòria, caiguda, aixecament, ferides, mort. I tot aquest cartipàs d'abrandaments emocionals acabava en paper mullat quan era hora d'obrir una altra vegada la porta de la realitat, situada al nombre 31 del meu carrer, el de Sant Pere d'Alcántara de Ciutadella de Menorca. Aquí no hi ha bassals, hi ha la dona que passeja el gos, els obrers que construeixen cases, el noi de la bicicleta que envaeix la vorera, les taules de la cafeteria i les cadires de la cafeteria i tota la gent que s'hi està; hi ha els autobusos que passen rabents, com aquells monstres que em perseguien en el Gran Llac de la meua infantesa.