Escopiré la fòbia que m'agrisa els sentits,
escanyaré
la llum que m'afua la vida.
El
pou d'aigua cremant que inflama la ferida
té
corall d'un mar llosc que bifurca camins.
Desparaula'm!
Que l'eco cridi antics viatges
lluny
de l'udol voraç del llop i la boirada.
Desparaula'm
i, amb sang, arrenca'm de la urpada
feréstega
del bosc que em reté com a ostatge.
Muda'm
els mots per llamps, crema'm signes adversos!
Desparaula'm
de proses, desparaula'm de versos!
Que
retroni ma lira dalt un cel de cristall.
Contra
el vent que revifa les cendres del fogall
crido:
faig al silenci un sonet d'homenatge.
Desparaula'm!
O forja'm al foc d'un nou miratge.
Antoni Taltavull
