Versat en les nits que semblen eternes,
empès a cercar les baules perdudes
i a cantar cançons de notes incertes,
embruixes silens, i fades conjures.
Amb veler llatí t'empesques periples,
sotges els confins d'un bell diccionari;
inaudibles vents, corrents invisibles
et mostren el rumb d'un nord llibertari.
Viatge poètic, viscut en real;
no et calen les veus d'una antiga vida,
car tots els moments contenen regal.
Grata veritats, esporga mentides,
escriu-te poemes, dels déus, un aval.
Les dones i els dies, et daran la rima!
Antoni Taltavull
Poemes
(In Memoriam Gabriel Ferrater)
