Natura nostra que vingueres del cel,
ensenya't nua en tota la bellesa,
plaer procura'ns per al cos i la ment,
que el cor ens bategui amb la teva vivesa.
Sigues, Natura, per ventura o atzar,
niu que ens acull, tempesta que ens expulsa;
les teves portes que no ens deixin al ras
d'amples espais i de temps de paüra.
Fes que els poetes per sempre ens agradin,
renta'ns del cos dolors i despits,
que la fe i la saviesa mai no ens enganyin.
La pau procura'ns en el son i desperts;
i de la carn fes-ne carn, sens sofismes,
però nodrida d'amor, lliure! Amèn!
Antoni Taltavull
