Ara mateix escric que escric,
però no sé
què és escriure.
Ara pujo per una escala,
però ignoro
quants graons té.
Ara, repeteixo sons
que no entenc,
i en dic paraules.
Sé tan sols que espero,
però és una espera
per a la qual no he tret bitllet,
ni he demanat cita,
ni hora, ni data.
Una cantonada, almenys,
o unes revistes,
o una andana
me la farien més real.
Ara mateix , visc.
I ho escric perquè no se m'oblidi.
Tabul Bosh
