dimecres, 15 de setembre del 2021

Cartes als meus morts






Te'n vas anar aquella nit de març

Sense esperar la primavera.

Vas abrigar-te; a l'altre costat

L'inclement hivern de la mort

T'esperava.

Com un ca fidel

Que guarda l'os d'un destí

Que només et pertany a tu.

Em vas mirar abans que te n'anessis

Per sempre.

Llavors ho vaig entendre:

Els teus ulls eren dues bales de vidre 

Com les que vaig perdre un dia 

En un polsegós i fred carrer de la infància.





Tabul Bosh


Hores

  Hores     Hi ha hores que   són com els trens, que travessen unes terres ermes, que s’endinsen en boscos carregats de   paraul...