Som un home

Som un home, som un home i la fosca em fer. 

I és fonda la vida, i potser hi som presoner. 

A les nits no dorm, perquè no sé on som.

Som un home. Som un home, només.

I puc dir que açò que sent és com arrossegar 

un gemec, una tristesa de granit.

Som un home, només. O un batec

d'esperança llunyana. Som un home.

I ara deman: no em delatis, oh dona, 

la conspitació que fa el meu desig

en aquella encesa flama del teu cos. 

Ho faig, tanmateix, amb la certesa de ser 

un home, res més. Aquest és el meu crim.

Tabul Bosh

(poema escrit al finals dels anys 70)