Escolta'm, no frisis;
La nit acaba d'ésser;
tens el rostre humit de les darreres llàgrimes.
El teu plor és una vergonya per a mi.
Però no et puc girar l'esquena.
Em vols escoltar?
O hem de deixar que el silenci sigui com la nit i que ens
ofegui el somni de les ones sota els vaixells?
Escolta'm, escolta'm,
I junts farem que aquest poema sigui tan senzill
que ens el podrem dir
amb els ulls.
Tabul Bosh
(Poema escrit a finals dels 70)
