Fer l'amor
Quan la nit es treu robes i faixes
i s'obren aixetes dins els llits,
quan tots els estels ja són extingits
i el darrer moix s'aclofa dins la caixa;
quan el silenci també ha emmudit
i els mots es cremen en un incendi;
d'un àpat de sexe, exquisit dispendi,
la fressa sentiu, del goig, el fregit.
la fressa sentiu, del goig, el fregit.
De la topada, en sentiu la remor,
el xoc dels cossos sense senderi,
les pells enceses per la passió.
El relat del desig no té cap misteri;
us arriba, distant, enmig de la nit,
però el sentiu a prop, i us agrada ser-hi.
Tabul Bosh
però el sentiu a prop, i us agrada ser-hi.
Tabul Bosh
