dilluns, 13 de setembre del 2021

Epíleg

 





Encabat, rialles de dona a cor;
i l'home, que l'últim gotim ja s'espolsa
-tot sortint de la gruta de l'amor-
de la seva estalactita xamosa.

Pseudohistòria de la humanitat,
bugada quasi eixuta, quasi extinta,
enllà de la bovor dels vidres clars,
en un temps de fatiga que es bressola.

Mentrestant, a l'illa de l'alba i la nit
els ingredients us imagineu,
del bell tiberi, naturals i diferits.

En un fil d'estendre, llençols immaculats,
calzes de sina, eslips i calces fines.
I grueu la son d'un mar obsedit.





Tabul Bosh








Cavalls sense brida

  Cavalls sense  brida     Has  trobat els mots de tants poemes, les paraules has gaudit   de tantes novel·les. Creuaven un pont, ...